Aquest cas és citat com a prova quel diòxide cloro mata. els documents diuen alguna cosa més estreta. aquí hi ha els tres nivells: el que va escriure la junta forense, el que van dir els titulars i el que va decidir el tribunal.
La junta va escriure que unEl caustico és el que provoca la causticitat.L'alteració causada per una lesió requereix un agent fortament àcid o fortament alcalí en concentració suficient, produint coagulació o necrosi per licutació. Aquest mecanisme no es deriva d'una solució neutral. El clorit de sodi concentrat (2528%, el format MMS) és fortament alcalí; l'àcid clorhídric, utilitzat com activador, és un àcid fort. El diòxide clor aquós és una solució neutral sense sodi ni hidroxid.
Caveat, afirmat perquè un patòleg forense ho plantejarà: "caustic" és utilitzat de forma lliure per a qualsevol crema química, incloent lesions oxidatives. Per tant, aquesta pàgina no afirma que la substància ingerida fos necessàriament clorita o àcid. Afirma quel mecanisme descrit és càustic, que aquest mecanisme no és el que produeix una solució neutra diluïda, i que sense un estudi patològic publicat l'identificació roman oberta.
Una versió anterior d'aquesta pàginargumentava quel diòxide cloro es troba "molt per damunt de les parelles biològiques", quera imprecisa i es corregirà aquí.
| Parella | E° (V, vs SHE) (V, vs SHE) (E) (V, vs SHE) (E) | Nota |
|---|---|---|
| ClO2 / ClO2−− ClO2 / ClO2− | ≈ +0.95 | Independent del pH: no hi ha protons en la reacció de semidesintegració. |
| O2 / H2O | +1.229a pH 0 →≈ +0.82amb un pH de 7,4 | La seva intensitat baixa mesura que augmenta el pH. |
| El disulfur de glutatió / GSH. | ≈ −0.24 | el principal tampó reductor de la cèl·lula. |
| ·OH / H2O: H2O és el seu nom. | ≈ +2.3 | radical hidroxil: l'oxidant més fort en biologia. |
La correcció, en una sola línia.En condicions estàndard, el diòxide clor (+0,95 V) s'asseu.A continuació.la parella O2/H2O (+1.229 V) així que lafirmació questà entrels oxidants més forts és incorrecta. A pH fisiològic la imatge canvia, perquè la parella d'oxigen cau a uns +0.82 V mentre que la parella diòxide clor / clorita és independent del pH: els dos es fan comparables, i el diòxide clor és marginalment el més alt del parell. Les dues afirmacionsón veres; el que s'aplica depèn del pH del que parles.
I el que hi ha després.El radical hidroxil, amb una intensitat aproximada de +2,3 V, és molt superior ambdós i és l'espècie que realment infligeix dany oxidatiu al teixit viu.El potencial redox per si sol no decideix si una substància lesiona els teixits.: el que decideix és quants equivalents d'oxidació arriben, a quina velocitat i quina capacitat reductora hi ha per satisfer-los.
Així que dos arguments'han de mantenir separats, i només vala pena fer-nel segon:
Les mateixes xifres, amb la taula comparativa completa d'oxidants, apareixen la revisió narrativa revisada per experts Kalcker AL, XBiofísica.2026;6(5):91 (doi:10.3390/biophysica6050091), que col·loca el diòxide clor dins de la finestra fisiològica de l'oxigen cel·lular (+0,82 V) i molt per sota del peròxid'hidrogen i el radical hidroxil.J Física Química Ref Data Ref1989, per a parelles radicals d'un electró incloent ·OH. ClO2/ClO2− ≈ +0.95 V en la literatura clàssica.
El que aquesta pàginafirma, i el que no.Afirma que la causa no ha estat mai establerta per un descobriment forense publicat o per una decisió judicial, i quel cas penal es va tancar sense una condemna, no afirma que la mortingui algunaltra causa determinada, i no fa cap acusació contra els pares.